Diferències entre el te de kombutxa en fulles i la beguda

Lleugerament avinagrat, però amb un gust que també transporta fins la sidra o, fins i tot, el xampany, amb bombolletes, refrescant, probiòtic… Recentment, el kombutxa ha guanyat molta popularitat arreu del món occidental i són molts els països on se serveix habitualment i on la gent ha acabat convertint-lo en una alternativa saludable als refrescos. Amb orígens mil·lenaris, aquesta beguda té dues versions molt diferents. Quan algú occidental parla de kombutxa, s’està referint al te àcid fermentat que es va originar al nord-est de la Xina i Rússia, ric en bacteris i llevats amb nombrosos avantatges per a la salut segons determinen estudis científics. El kombucha occidental és el resultat de fermentar el te verd o negre i ensucrar-lo. Es tracta d’un procés lent que dura uns 40 dies i que aconsegueix un beuratge que cada vegada sorprèn més consumidors que busquen millorar la seva salut.

Al Japó, en canvi, el te kombucha és força diferent i es fa a partir de l’alga kombu, regular o en pols, que es barreja amb te verd i s’aboca sobre aigua calenta. De fet, al país nipó, la paraula kombutxa es tradueix literalment com a “te d’algues kombu”. Aquestes algues són riques en  minerals i umami, transformant l’aigua corrent en una beguda plena de gustos.

Al Japó, però, la cultura del kombucha occidental també hi és present. Des dels anys 70 també en consumeixen perquè consideren que és una beguda amb propietats saludables. Allà, l’anomenen “fong del te vermell”, pel fong que s’utilitza (mare) i com la capa de bacteris que es forma en el procés de fermentació.

L’etimologia del mot kombutxa és una mica incerta. Es creu que la capa de gelatina que fa s’assembla a les algues i per això rep aquest nom.