L’aigua del kombutxa Mūn – Kombutxa

La producció de Mūn Kombutxa és un procés totalment artesanal. Només hi intervenen tres ingredients: l’aigua, el te i el sucre. A més dels microorganismes que posteriorment apareixen durant la seva fermentació, és clar. L’aigua prové del Pirineu de Lleida. Concretament, de la font Bordonera, situada molt a prop de la localitat d’Organyà, però dins el terme municipal de Coll de Nargó, a l’Alt Urgell. Aquesta font és el naixement del riu Fontanet que desemboca al Segre i és allà on anem a buscar-la per poder fer el te que posteriorment arriba a les vostres mans.

Com a tots els grans tolls d’aigua calcària, la Bordonera i el seu riu han produït, amb el pas del temps, una gran quantitat de tosca. La tosca és una pedra de to groguenc, esponjosa i lleugera molt dúctil. Es pot serrar, tallar i treballar fàcilment i és porosa i lleugera, però molt resistent als canvis climàtics. Tradicionalment, aquest tipus de pedra s’ha utilitzat per a bastir els cellers de les cases de la zona. De fet, l’absís de l’església de Santa Maria d’Organyà, bastida a la primera meitat del segle XI, està construït amb aquesta pedra.

Segons explica la llegenda, l’aigua de la font té propietats gairebé miraculoses. El comte de Sallent i al seva esposa van tenir una nena, la Bruniselda, que es va quedar cega i que va guarir-se amb l’aigua que brollava de la font. Propietaris d’aquesta, van prometre que si la noia recuperava la visió, donarien la font a Santa Maria d’Organyà. Tanmateix, van oblidar la seva promesa i la jove va tornar a perdre la vista. En tornar-se a recuperar, van decidir complir el tracte. Així quedar reflectida a l’escriptura que data del 15 de juny de 1299 on queda formalitzada la donació de la font Bordonera a la localitat.

La Font Bordonera és un punt d’atracció important a la zona per l’espectacularitat del seu paisatge, envoltat d’arbres i arbustos, sobretot boixos grans i frondosos. Cada dilluns de Pasqua Florida acull un aplec amb nombrosos assistents que s’hi queden a dinar.

A la porta d’entrada al recinte hi ha una placa amb un poema del mestre, escriptor i poeta Francesc Espar i Tressens arran d’un homenatge que el municipi d’Organyà li va retre l’any 1991.