Fa falta una lluna per gaudir de Mūn Kombutxa

Agafes un got, obres la nevera, prens l’ampolla que hi ha a la lleixa, omples una mica el got… i beus una mica de Mūn Kombutxa. Però, per poder fer aquest gest -que potser esdevé quotidià- han hagut de passar un munt de coses.

El camí ha estat llarg i ha començat quan hem anat a buscar aigua procedent la font Bordonera, a Organyà, en un preciós paratge al bell mig del Pirineu de Lleida. Una aigua que hem fet infusionar amb un te verd orgànic especialment triat d’entre els molts (moltíssims) que hem tastat per trobar l’ideal. A aquesta infusió li hem afegit sucre, també certificat orgànic. Som tossuts defensors de que som el que mengem i que cada detall compta.

I és llavors, quan aquesta barreja dolça comença a treballar. Curiosament, ho fa tot entrant en estat d’hivernació. A Organyà mateix, s’està reposant tres llargues setmanes. En un lloc tranquil i silenciós, sota terra, perquè els canvis de temperatura no l’afectin, comença el cicle de fermentació. Com qui mima una criatura, el nostre robot especialment creat per aquesta funció, l’observa i ens informa puntualment de la seva evolució. Una mare, amb bacteris i llevats, també fa un munt de feina en aquest beuratge. Poc a poc, els microorganismes s’aniran menjant el sucre que hi hem posat i aniran convertint aquella infusió en una beguda extraordinària.

En Toni, químic i enòleg, donarà el seu vist i plau quan la fermentació arribi al punt òptim. Si el deixessim fermentar més dies -massa- tindria un gust avinagrat i començaria a perdre els al·lucinants microorganismes que l’acompanyen per fer-lo tan especial. És en aquell moment que decidim quins gustos volem que tingui. Els afegim, en forma de suc de fruita natural i també orgànica, i el tornem a deixar reposar. De poma i gingebre o de magrana amb hibiscus són els primers gustos que hem tret al mercat. Però en vindran d’altres, això segur.

Arriba llavors la segona fermentació, anaeròbica, sense oxígen, ja dins l’ampolla. El sucre de la fruita que hem afegit perquè tingui un gust determinat, també acaba desapareixent pràcticament tot. També ara fa acte de presència el punt de gas que té el nostre kombutxa i que tant ens agrada. Hauran passat 7 dies més. Calculant-ho tot plegat, el procés haurà durat una lluna sencera.

En no res, Mūn Kombutxa estarà al seu punt òptim, per gaudir al 100% de tot el seu potencial per a la nostra salut. A partir d’aquí, només caldrà posar-li l’etiqueta i distribuir-lo. Ja queda menys perquè arribi a casa vostra i en pugueu gaudir en petites dosis. Sol o barrejat amb sucs de fruites i verdures, a qualsevol hora del dia.

Bon profit, salut i kombutxa!

2 replies

Trackbacks & Pingbacks

  1. […] requereix un ingredient molt important: el temps. Per poder fer kombutxa calen, de mitjana, uns 40 dies. La fermentació demana temps i tranquil·litat.Tenir una ampolla no és afegir un producte a […]

  2. […] de fermentar el te verd o negre i ensucrar-lo. Es tracta d’un procés lent que dura uns 40 dies i que aconsegueix un beuratge que cada vegada sorprèn més consumidors que busquen millorar la […]

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *